domingo, 1 de febrero de 2009

CAP. 7. LA MONTAÑA RUSA.

9 comentarios:

  1. Això és una questió rítmica: no podria existir el goig sense el fastig!

    ResponderEliminar
  2. Mira,Alfonsa,ja me piques!..i que ganes tenía!Por cierto,muchos besitos!
    CÓMO QUE ÉS UNA QUESTIÓN RÍTMICA? ni que tú tuvieras la regla cada ciclo de la luna..que con esto ya lo digo todo,porque a mí...últimamente me trastoca!
    Està claro,que no queremos ser rutinarias ni aburridas...però tampoco,el DRAGON CAN!!!
    Que conste que no digo que no tengas razón,peró....y un poco de tranquilidad?Ni que sea para el corazón?....oyeee,que estamos en CRISIS!no vayamos a ser rácanos hasta con ESTO,noo? Supongo que lo triste es que el ser humano se tenga que estimular por montañas RUSAS,que a veces,no sé si son de placer!
    Muchos besos!!!

    ResponderEliminar
  3. Les muntanyes tampoc exitirien sense les valls! La OROgrafia també és rítmica en el seu disseny del alts i baxos, però els viatges els fem nosaltres! Nosaltres conduim!!!!

    .........

    E nunca choveu que non escampara!

    ResponderEliminar
  4. "Supongo que lo triste es que el ser humano se tenga que estimular por montañas rusas"

    Aquesta frase teva és... magistral. Caldria aprofundir-hi en el simbol: És la muntanya rusa una fugida? Una manera de despegar de la realitat? És com a una substancia psicotrópica?

    Però a les muntanyes ruses la estructura ritmica de alts i baixos ha estat un disseny pre-establert per ments humanes, per enginyers de l'entreteniment...

    ResponderEliminar
  5. Tens raó en que les montanyes russes són estructures creades per enginyers de l´entreteniment.Però,llavors,quan parlem del "DRAGON CAN" EMOCIONAL de la crua i irónica vida real...llavors qui és l´enginyer?
    perqué nosaltres tan sols sóm els viatgers d´un carrussel,que per la empenta desenfrenada de la velocitat...ÓN ens porta?...I el paisatge,ens agrada?Segur que no ens dóna temps a veure´l,això si no tanquem els ulls per la por o per la bomitada d´algún altre passatger...
    Suposo que el que més ens molesta de les montanyes russes de la vida és,precisament no ser nosaltres els conductors per tenir el control de les situacions i a"capricho del consumidor"!!!!

    ResponderEliminar
  6. OOOOYE...."HOMOSEX SUE ELLEN DE GRÀCIA",que estàs desaparecida en el combate,y sepas que estás invitada al debate de las "XOXONIS"!!!
    .....Si quieres,claro!

    ResponderEliminar
  7. Penso que la tendència es a trobar un equilibri en les coses, que mostre que s'ha entès la qüestió que s'havia plantejat. Lo de la muntanya russa, on tant aviat estàs amunt com avall, hauria de ser un estat transitori. De fet el còmic desencadena en l'última vinyeta en una experiència de la vida que no es ni bona ni dolenta, sinó diferent (nova!). Gracies a LA FRESCA DEL CARMEL i a Alfons per aquest interessant debat. Un b7!

    ResponderEliminar
  8. Por cierto, que debido a la inspiración de vuestros comentarios he decidido cambiarle el título al cómic. Antes se llamaba "la vida sigue" y por lo visto se quedaba muy corto. Ahora, como veréis, se llama "La montaña rusa", más acorde con nuestra visión. ¡Un Besazo y gracias!

    ResponderEliminar
  9. Gracias por tu gran "DETALLAZO "de ponerle al cómic el título de nuestro DEBATE.Es todo un honor! De hecho,me quedado con el detalle cuando he entrado en la página,y me quedado estupefacta pensando que se me iba la pelota!
    ...No veas cuanta imaginación crea PORT AVENTURA!!!!
    Un besazo,XOXI!

    ResponderEliminar